No és això, company Xirinacs

Lluis_Maria_XirinacsAhir anem saber que ens deixava Lluís Maria Xirinacs. Segons una declaració escrita deixada abans suïcidar-se, l’ex-senador independentista assegurava optar per la mort i així no continuar éssent «esclau» d’Espanya, per a morir a una nació (els Països Catalans) «sobirana absoluta en mi». Ara, «ells», els espanyols, «han perdut un esclau».

Malgrat que per la seva trajectòria he donat, de forma majoritària, suport a les opinions de Xirinacs, hi ha dos situacions clares on no ho vaig fer. Una, quan es va declarar «amic» de l’ETA. L’altra, ara mateix, amb la seva decisió de morir i deixar de lluitar. Ja el deia (a un altre contexte) en Lluís Llach a la seva cançó Companys, no és això.

Des tot el món, també al nostre país, han arribat missatges de llàstima per aquesta desaparició. A Espanya, però, hi sembla que no lis va importar gaire, tot i que alguns indivíduos inclús hagin ridiculitzat la seva desesperació final parlant de «pobre demente». És clar que si Espanya és això, também el millor lluitador pot desesperar-se i veure que és molt difícil canviar la situació.


Publicado

em

,

por

Etiquetas: